Passat, present, futur

Per a les persones el seu passat és molt clar, va des de néixer fins avui, el present. Quant dura el present? El futur serà des d’ara, el present fins a no sabem quan, és una incògnita en l’equació del nostre pas per aquest món. El futur són il·lusions, projectes, esperances calculant que passaran uns anys dins de la “normalitat” en què s’espera viure abans de finar. Podem filosofar sobre aquests tres conceptes del temps, però i si entréssim en l’aplicació sobre una societat, poble o nació? Ho podríem fer sobre Catalunya, els historiadors escriuen el passat de la nostra nació, amb moments gloriosos i altres de ben tristos, com els d’ara. Ja està, com hem d’entendre l’ara? De quin moment parlem? El present el vivim, el llegim i veiem en els mitjans de comunicació o pel mòbil, i ja són el passat immediatament, ja són vivències i notícies antigues! Les conteses que estem vivint en poques setmanes, amb la sentència del TC, els aldarulls, les Marxes per la Llibertat, les manifestacions, les despulles d’en Franco volant, la campanya electoral del 10-N, són present, passat o ja és futur? El passat ens serveix per adquirir experiències, el present és molt efímer, no ens adormim en el present, cal preparar-nos per al futur amb constància i l’esperança d’una Catalunya millor. Com poden viure els presos i exiliats polítics el passat, el present i el futur? Segur que en tenen una percepció molt diferent de la nostra, tinguem-los en el nostre record per sempre (així no entrem en el dilema de passat, present i futur), perquè estarem fora del temps quantificat.

Llum als ulls i força al braç!