Adeu per sempre

Feia molt temps que no lamentava la pèrdua d’algú tan proper, tants anys que gairebé no recordava com s’agiten dins d’un mateix sentiments i sensacions, ni com creix aquest nus aspre que mai s’esbrava.

Tot i que en els darrers dies ja es veia a venir el tràgic desenllaç, mai no s’està prou preparat per afrontar-nos a la mort de cara, i quan són màquines les que t’ho anuncien i acompanyen els últims batecs de qui per sempre s’acomiada, molt menys encara.

En un trist moment t’hem perdut, i no hi ha marxa enrere per explicar-te quelcom que va quedar pendent, mentre encara estaves conscient.

Ferida l’ànima de tanta pena, els instants bons ara cal recordar, per un cor abatut que de llàgrimes s’omple poder ben aviat sanar.

Josep, només puc agrair-te el que en vida em vas deixar. Rebre’m amb els braços oberts des del primer dia i mostrar-me sempre una gran estima, ho recordaré tota la meva vida. Així com també ho vas fer amb els teus nets, els meus fills grans, que juntament amb el petit Joan mai t’oblidaran.

Si les arrels s’encomanen, de les teves jo em vaig impregnar, tanmateix, el destí ens va privar gaudir junts de la teva terra, però el teu fill gran orgullós me la va mostrar.

Josep Portella i Lluch, us portaré a tu i a Ciutadella sempre al meu cor.