Per un 2020 menys hipòcrita

Segons la psicologia, la hipocresia és un mecanisme inconscient de defensa. Un exemple en són els típics polítics que manifesten estar a favor de la pau i continuen venent armes. Hem nascut en la cultura d’agradar als altres, de quedar bé davant la galeria, de callar i abaixar-nos els pantalons. Quanta gent ha bullit per dins reprimint-se d’expressar la disconformitat d’una situació i/o persona que l’ha ferit? I calla, aguanta i fa el paperet d’hipòcrita? Probablement molta més del que creiem. Segurament és qüestió de pràctica aprendre a dir les coses en el moment, tant si agrada als altres com no, i a no esperar a explotar de males maneres. Ser fals o hipòcrita també pot crear un impacte negatiu en la nostra salut, com per exemple tenir l’esquena plena de contractures dures com roques del cap de Creus, sigui per la tensió acumulada al reprimir-nos, sigui per la ràbia continguda. No obstant, també crea impacte positiu a la societat, si més no, donem feina als físios i osteòpates.