El món de la pagesia està revoltat i amb raó, millor dit, amb molta raó. L’economia primària, d’on arrela la vida de la població, no està protegida, no es cuida, unes dones i uns homes que no tenen horaris, amb un munt de jornades de sol a sol pendents d’imponderables fets meteorològics (sequera, nevades, glaçades, pedregades, etc.) que en un no res poden enviar en orris tot el treball d’un any, no són valorats ni respectats.

És frustrant, per no dir indignant, veure productes que sobre el terreny els paguen a 0’25 € i que acaben al consumidor a 1,60 €. Molts dels que intervenen en aquests augments, ni tan sols arriben a tocar els productes, des d’un despatx mouen mercaderies, sense tenir en compte el productor. Avui, per la globalització, mengem i tenim productes que abans només eren de temporada, però ara venen d’arreu del món, i el treball i l’esforç de la nostra pagesia queda desvirtuat i ignorat. De treballar al camp per guanyar-se la vida hem passat a treballar al camp per subsistir. Amb raó els pobles s’estan despoblant, la terra erma guanya terreny i jo em pregunto: ha arribat l’hora de menjar només pastilles?

El pagès, el ramader, el viticultor han de tenir un reconeixement de la seva tasca, tenen tot el dret de fer de la seva professió una feina digna i ben remunerada.