Amb l’impressionant nombre de bicicletes que hi circulen, la carretera de les Aigües de Barcelona –en altre temps un espai esplèndid– s’ha convertit en un perill per a corredors i passejadors. Curiosament, al nomenclàtor hi figura com a passeig de les Aigües: una broma com una casa. Un diumenge, quan faltaven quinze dies per a la Marató, vaig anar-hi a fer uns quilòmetres. No hi vaig poder córrer amb seguretat per la multitud de ciclistes, fins i tot en grups de quatre o cinc ocupant l’amplada de la via. Si a això hi afegim que el terra està ple de rocs perquè no l’han condicionat des de fa anys, em va resultar més un risc que un plaer. No hi tornaré més mentre el Consorci de Collserola, o qui sigui, no hi posi remei.