El bon tracte de la Catalunya del Nord

Referent a l’acte convocat el dissabte 29 de febrer pel Consell de la República a Perpinyà, no vull incidir més sobre la gran quantitat de gent que hi va anar, ni l’acte massiu que va ser, ni la gran importància que va tenir, ni l’enorme èxit del mateix. Tampoc vull incidir sobre les caravanes i cues d’autocars i vehicles particulars que van fer parar a la frontera i no van poder accedir al recinte del Parc d’Exposicions per aquesta causa. El que sí que voldria és comentar un aspecte molt important des del meu punt de vista, que és el respecte a l’enorme solidaritat i bon tracte que ens va dispensar la gent de Perpinyà i la Catalunya del Nord en general. Assenyalar, per exemple, que en molts restaurants i cafeteries... els cambrers i empleats portaven llaços grocs. A diferents establiments se sentien cançons catalanes com ara L’estaca i d’altres de populars conegudes. Rètols il·luminats donant la benvinguda i salutacions. Així com moltes banderes catalanes i el tracte amable de la gent. En el nostre cas particular tenim sobrats motius d’agraïment i aquest és el motiu de la meva carta.

L’endemà, una noia d’allà, en veure’ns perduts, desorientats, a la meva dona i a mi, als afores, buscant el cotxe per tornar a casa, amb les motxilles grogues, va aturar el seu cotxe al mig d’una carretera amb cert risc i ens va portar on el teníem aparcat amb una gran amabilitat. Era una noia que parlava un català perfecte i se la veia contenta amb tots els actes que s’havien fet. Va ser un detallàs d’una gran hospitalitat per part d’ella i li estem molt agraïts.

I, per acabar, cal comentar, en aquest sentit, la intervenció de l’escriptor i periodista Joan-Lluís Lluís dient que no calia que donéssim les gràcies a la Catalunya del Nord per l’ajuda de l’1 d’octubre perquè, aquesta ajuda, la sentien com a pròpia perquè ells/es també són catalans/es.

Una abraçada, Catalunya del Nord!