El coronavirus, una oportunitat

Totes les crisis són una oportunitat per reflexionar. Canvi climàtic, desastres naturals, contaminació, el planeta Terra protesta pel mal tracte i les persones també: injustícies socials, uns pocs cada dia més rics i molts cada dia més pobres, manifestacions reclamant drets de naturalesa diversa, i tot conseqüència de la falta de valors cristians o, dit d’altra manera, de la falta de respecte a la dignitat de la persona humana. Tot plegat en una societat bastida sobre un consumisme desbocat i governada per interessos econòmics i/o geopolítics, amb guerres que porten a l’èxode milers de persones, i amb la pau i la justícia sotmeses a ideologies o al negoci de les armes. I per si vostès s’han quedat amb gana, tenim amanida global amb salsa de coronavirus, justícia espanyola al gust del consumidor i bufet lliure amb incerteses del temps. No podríem fer com a societat una aturada de reflexió, sobretot els que tenen més responsabilitats, com els governants i els mitjans de comunicació? A TV3, per exemple, no podrien prioritzar programes com L’ofici de viure davant dels anomenats d’humor, de mínima aportació pedagògica?

En un escrit dels anys seixanta el meu pare apel·lava a la bona voluntat per guanyar la pau i la justícia, sense les quals –deia– ni els mateixos dominadors no podran salvar-se de la catàstrofe. D’això fa més de 50 anys. Anem bé?