Els meus jocs imaginaris

En aquests dies tan estranys, he inventat un joc, el Joc d’imaginar. El voleu provar? És molt fàcil. Us imagineu viure en un Estat en què el govern pogués decidir els vostres moviments? Que pogués anul·lar la llibertat dels ciutadans? En el qual els ciutadans no poguessin sortir a passejar, ni reunir-se, ni anar d’una ciutat a una altra. Us imagineu tenir l’exèrcit als carrers? Imagineu no poder apropar-vos els uns als altres, no poder prendre el vostre cafè al bar als matins, ni reunir-vos per estudiar. Imagineu que ja no podeu anar a classe, que tot es torna virtual, que no poguéssiu conèixer el que passa només que a través d’una pantalla. Imagineu que no poguéssiu sortir a pedalar una estona ni tan sols per carreteres desèrtiques de muntanya. Imagineu tenir una casa a la muntanya i sortir a passejar amb por de trobar un cotxe dels Mossos, que poguessin detenir-vos per haver sortit. Més encara, imagineu que totes aquestes normes han estat dissenyades perquè els ciutadans les complissin amb la convicció que aquestes imposicions són per al seu benestar. Fa una mica de por, eh que sí? No sembla real, sembla l’argument d’una pel·lícula o d’un llibre. Tranquils, això mai podria succeir, només és un joc. Eh, només per acabar, us imagineu anar al supermercat i no trobar paper de vàter enlloc?