Indignació i tristor

Des de bon matí, els veïns del carrer O’Donnell, a Vilabertran, hem sentit el soroll de les serres mecàniques i excavadores amunt i avall.

Avui (14 d’abril), després de dies de confinament, amb el cos mig esmorteït d’estar a casa, comprovo com alguns aprofiten aquesta sedació per passar a l’acció. En un pim-pam s’han carregat més de cinquanta xiprers al fons del meu carrer.

Demano informació i em posen al corrent que l’Ajuntament té la potestat per fer el que li sembli en aquest tema.

A la tarda baixo per revisar el desastre...

Algú del consistori em fa saber que hi ha un projecte de construcció d’unes escoles de primària i que l’Ajuntament, per evitar al·lèrgies als alumnes, ha pres aquesta decisió...

De debò?

Com tots sabeu, el municipi de Vilabertran està envoltat de fileres de xiprers per tot arreu; així doncs, caldrà talar la infinitud de xiprers per evitar aquesta al·lèrgia? O simplement és una excusa qualsevol? Com pot ser que no hi hagi cap norma per protegir aquestes fileres de xiprers que formen part del nostre paisatge empordanès?