Quan es posa un piròman a cuidar el foc

A l’article publicat el 7 d’abril a Campo Galego, Vicenç Armengol, agricultor de Girona, malparla del col·lectiu caçador de Catalunya i el menysprea. Denuncia l’augment del senglar sense valorar els motius que l’han causat (un dels quals és el canvi d’usos agrícoles). Es queixa d’efectivitat escassa en les nostres actuacions malgrat que en cinc anys hem duplicat captures. Enlloc diu que els caçadors assumim el cost i el temps de caceres sol·licitades per danys, accidents de trànsit o risc de transmissió de malalties. Afirma que volem que hi hagi senglars, i és clar que ho volem! I també cabirols, perdius, conills, àligues, llops, etc. Volem que hi hagi biodiversitat (cinegètica i no cinegètica), perquè és senyal d’un ecosistema sa, i ens fa l’efecte que ens confon amb una empresa d’erradicació de plagues al seu servei. Fins ara, hem sigut prou responsables per no fomentar l’aturada de la caça, però cada cop hi ha més veus que diuen que només es reconeixerà la nostra tasca quan deixem de fer-la. Veient aquest tipus de declaracions, potser hauríem de provar-ho.