Opinió

Racisme, també entre nosaltres

Escric encara sota la indignació i l’estupor del que he vist jo mateixa aquest matí [26 de juny]. Entro en una cafeteria forn a tocar de la plaça d’Urquinaona. Davant meu la dependenta està fent un cafè a un client. Està esperant un home negre d’uns 40 o 45 anys. Em situo rere d’ell. Quan la dependenta acaba es dirigeix a mi ignorant l’home que va davant. Li assenyalo que primer és ell. L’home li demana dos croissantets de xocolata que estan marcats 2 x 1 €. La noia, sense dir res, els hi posa en una bossa i els hi dona. L’home paga amb un bitllet de 5 €. La noia es gira d’esquena donant per acabada la venda. L’home li reclama el canvi. Ella es gira i per tota disculpa diu: “Ah!” Obre el calaix de la caixa i li dona una moneda de 2€. L’home, amb la mà oberta, li ensenya que allí falta alguna cosa. La noia, sense un mot, li posa 1 € a la mà. L’home es torna a mirar el canvi i li assenyala que a la vitrina posa que dos croissantets valen un euro. La noia, de mal humor i sense ni una excusa, pren l’euro de la mà que l’home encara té estesa i n’hi posa una de dos euros. Sense ni un mot. L’home, quan passa davant meu, em mira. Jo me’l miro. El meu estupor és tal que no tinc esma de reaccionar, de dir alguna cosa a la noia i marxar. Ho lamento profundament. Però em queda clar que no tornaré a posar els peus en aquest establiment.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.