Un Sant Joan per oblidar

Si bé ja tenia coll avall que el Sant Joan d’enguany no seria ni de bon tros digne de ser recordat amb enyorança, certament m’ha deixat molt a desitjar.

Cal destacar que el de l’any passat a Ciutadella de Menorca em va deixar el llistó ben alt, i que no poder repetir l’experiència on se celebra sa festa suposa una tristesa afegida al meu desencant.

Es palesa amb contundència que si a una tradició li suprimim el contacte físic, perd l’essència de ser festa, tant com de ser popular. Tanmateix, amb les mesures sanitàries que hem de prendre, per tal de no contagiar-nos del virus que encara viu entre nosaltres, tota precaució és poca.

Així doncs, m’indignen els irresponsables que, com si no hi hagués un demà, surten al carrer a donar-ho tot, talment com si res passés, amb grans dosis d’egoisme i sense rastre d’empatia.

Tot i haver-se anul·lat la celebració, el despropòsit ciutadellenc davant la casa del caixer senyor, amb aglomeracions espontànies sense mascaretes, ni respectant la distancia física de seguretat, també va suposar vergonya aliena, entre els que estimem per sobre de tot la festa sana, i desitgem amb totes les nostres forces, gaudir-la sense restriccions durant molts anys.