Opinió

Por i indignació

El proper 14 de setembre comença el nou curs amb la presència de la Covid-19 a les aules. I allà hi serem totes, professorat i alumnat, perquè l’escola és servei essencial. I ens asseguren que s’han pres les mesures i els protocols necessaris per garantir la nostra salut i seguretat. Però la realitat de la secundària és aquesta: de dilluns a divendres i de 8 a 17 h, amb aules d’entre 30 i 34 alumnes adolescents (majoritàriament asimptomàtics), aules massa petites per mantenir la distància de seguretat i on l’alumnat potser no haurà de portar mascareta. A més a més, s’estableixen grups estables, però en canvi es permet que es barregin grups per assignatures optatives i específiques (per tant, ja no són grups estables), i el professorat anirà passant per grups diferents, com si gaudís de total immunitat. I jo em pregunto: on estan les polítiques de prevenció de riscos laborals? Mesos enrere s’havia parlat de reduir ràtios, o de combinar classes presencials i telemàtiques a partir de l’ESO. On han anat a parar aquestes propostes? Comencem un nou curs amb por i indignació perquè ens llancen a la fossa dels cocodrils. Com si d’un reality show es tractés, esperarem a qui de nosaltres eliminaran primer. Podria semblar un joc intrigant, fins i tot. Però això no és cap joc. Aquí les persones emmalaltim i morim, perquè totes convivim amb població de risc que retrobarem cada dia a casa. Això és tan bèstia que no sembla real. És por i una profunda indignació.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.