El pot de cafè et mira amb ulls assassins

Diuen que cal fregar fort. Tu has passat la mà i no recordes amb quina potència, tenies una dotzena de caixes plenes de productes a terra –coses de comprar per internet–, estaves baldada, amb l’esquena adolorida d’ajupir-te i arriba un moment en què no saps el que fas. Truca el repartidor i surts, de cop entres en pànic, portes les sabatilles, com t’ho fas per trepitjar fora? Et descalces? I si s’infecta el mitjó? Vas a buscar un altre calçat, prems les caixes cap a dins –ai, les lumbars!–, pantaixes però has d’entrar els productes. Fet! Cagumtot, no t’has canviat el calçat! Acabat els refrigerats, les mans vermelles de l’aigua bullent, comença el malson. Les caixes estaran dies a terra fins que ho desinfectis tot. Comences a fer-te preguntes: en cas d’estar infectades, pot passar a altres llocs? Segur que has fregat bé? Quin dia ho van portar? La càrrega viral, en cas de ser-hi, deu haver baixat? Has desinfectat l’aixeta després de cada rentada?