Carta al conseller Bargalló

Bargalló demana responsabilitat a les sales de professors, claustres i reunions d’equips directius: “Els moments de relaxament acaben sent més perillosos que l’activitat quotidiana.”

Quines penques després de tot el que han passat els mestres, atenent sense descans els alumnes, a totes hores perquè a moltes cases –no deu ser el cas d’aquest senyor– només hi havia un ordinador i el feien servir el pare, la mare, per treballar, i els fills, per fer els deures. Quina poca empatia cap a un col·lectiu que, si no li arriben a ensenyar el que sap, no hauria fet carrera i ocupat el lloc que ocupa. Que bé que es veu i fàcil des d’un despatx, veritat? No m’estranyaria que, a principi de curs, mestres i professors tinguessin una depressió. No saben què han de fer ni com i, a sobre, de més espai físic i personal ningú en parla. Ara ho farem així; ara, aixà. No hi ha qui aguanti tanta pressió. Quina sort estar jubilada i no haver d’aguantar aquests personatges!

Ànims, mestres i professors, ja que, qui us els hauria de donar, en comptes d’això, us desqualifica i posa entrebancs!