No fumo i no tinc res en contra dels fumadors. Però el que no puc acceptar és veure des del meu cotxe que, davant meu, algú llenci una burilla a la carretera sense apagar! Perdoneu, però per a mi no hi ha cap excusa en el fet de no apagar una burilla. Llavors, mentre segueixo el viatge, espero que no hi hagi cap incendi darrere meu, però no puc entendre el fumador que ha fet aquest acte tan cruel. Què li passa pel cap? No ha pensat en apagar-la? No m’ho crec. Vivim uns temps en què la natura s’aguanta per un fil! Més incendis són terribles. Tothom ho sap! Un tècnic em deia que la burilla encesa, al caure a la carretera, s’apaga... “I què?”, li vaig dir jo! Tant costa apagar-la? No cal arriscar-se. Tampoc entenc les deixalles que em trobo a les platges i a les roques. En aquest cas, els autors deuen pensar que el mar ja se les “menjarà”... quan som nosaltres que finalment ho farem quan consumim peix o marisc! Està demostrat. Tot plegat em deixa molt trist. Si no ens espavilem, acabarem malament. No entenc que encara avui hagi d’escriure aquesta carta...