...Però no només de tu

Em refereixo a la secció “Un tast de” del dissabte dia 29 d’agost, que cita El futur del català depèn de tu, de Carme Junyent.

Jo no posaria l’èmfasi només en el “tu”, que no existeix sense el “nosaltres”: tothom, ciutadans de base i polítics i càrrecs públics. Un exemple: vaig al metge. Se’m dirigeix en castellà, jo li responc en català. Com que veig que continua en castellà, li pregunto si entén el català. Em diu que sí (quasi tots diuen que sí). Al cap de poc m’adono que més o menys el deu entendre, però no el domina. Així que, per evitar malentesos, em convé canviar d’idioma.

No tot “depèn de tu”, doncs. Els nostres polítics i càrrecs públics haurien de fer la seva feina, que no la fan, i assegurar-se del que s’han d’assegurar, que va més enllà de compulsar uns coneixements tècnics, i, si no pot ser, que ho diguin. Això em recorda allò del capità Manaia: “Armem-nos i aneu-hi.”

Que no ens enganyin.