Opinió

Ús i abús dels diminutius

És comú l’ús i abús dels diminutius en les converses, en la descripció d’accions, d’activitats, etc., i no tan sols entre adults, sinó també quan es parla amb un nen petit. En el procés de desenvolupament del llenguatge, els pares tenen un paper actiu molt important, i els errors que cometen poden crear en els infants un endarreriment en l’adquisició de la parla o un mal hàbit, atès que l’adquisició del llenguatge és un factor que col·labora en la seva maduresa intel·lectual i emocional. S’ha d’intentar no abusar dels diminutius i no acabar, per exemple en castellà, les paraules en -ito o -ita, o en català -et o -eta. Un adult no resultarà més comunicatiu amb un nen pel fet de dir comidita en lloc de comida, o vinito en lloc de vi, o llibret en lloc de llibre. Possiblement el nen desconfiarà de l’adult perquè pensarà que l’està tractant com si fos babau. L’abús de diminutius manifesta una tendència a subestimar o rebaixar la realitat, tant entre adults com quan es parla amb infants.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.