El lector escriu

Reflexió

Ja ho diu la cançó, que després de la tempesta sempre arriba la calma.

I deia el poeta que després de l’hivern, per molt dur i rigorós que hagi estat, sempre arriba la primavera. El sol no escalfa mai en va, i sempre surt pel mateix lloc, peti qui peti.

El nord sempre és allà mateix, i cal no perdre’l de vista. I si el perdem, que sigui per amor...

Així és la vida...

Hi ha d’haver pins perquè hi hagi pinyons.

I és llei de vida que el peix gran es mengi el petit, i no només a la mar...

No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita..., però coi: sempre en volem més, mai en tenim prou.

Vivim per treballar o treballem per viure? Vull pensar que hi ha més adeptes de la segona opció...

Parlant de viure, des que va arribar la pandèmia que vivim d’una altra manera: més tristos, amb menys il·lusió, amb menys al·licients i amagats sota un tros de roba enganxat a les orelles.

Aquesta partida també l’haurem de guanyar, però qui reparteix les cartes? N’hi ha de marcades?

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia