Opinió

Heribert Barrera

L’octubre de l’any 1981, l’oncle, exiliat a França fins al 1948, em va oferir acompanyar-lo al coll de Manrella per assistir a la inauguració d’un monument dedicat als milers de republicans que van exiliar-se per evadir la violenta repressió de les hosts del general Franco, un d’ells el president Lluís Companys. Recordo que va acompanyar-nos una de les filles del sindicalista i ministre d’Indústria de la República Joan Peiró, afusellat el 1942, la Guillermina. Un viatge distès d’anada i d’un respectuós silenci de tornada. Al coll de Manrella vam saludar el president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, la trajectòria del qual impressionava per la seva honestedat i fidelitat, cosa que l’honorava amb escreix.

Per raons polítiques ara se li ha retirat la medalla d’or, concedida per l’Ajuntament de Barcelona a títol pòstum. Un fet denigrant resultant dels interessos mesquins que avui tant s’estilen. Amb Heribert Barrera s’hi pot estar més o menys d’acord, el que no se li pot negar és la seva honorabilitat i el respectuós capteniment envers el fet polític. La seva obra pòstuma, Cambó, n’és l’exemple.

Mataró (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.