No tothom pot ser president d’una república

Com la francesa, per exemple. Ni tan sols precandidat. Això ho varen tenir molt clar els conciutadans i co-membres del mateix partit del Sr. Manuel Valls quan d’una manera majoritària li van barrar el pas a la candidatura de la presidència de la República. La seva incompetència, llavors desconeguda per nosaltres, devia ja ser molt evident.

I així, de triomf en triomf, el senyor Valls va tornar a Barcelona, on va trobar l’escalf amorós i polític que a França li era negat. I es va convertir en assot de nacionalistes catalans i de tota bèstia que fes ferum d’independència.

I ara, des del seu escó de l’Ajuntament, les poques vegades que hi va, descarrega la seva bilis contra l’Heribert Barrera, per unes desafortunades declaracions que aquest va fer anys enrere. I no ho fa per condemnar la xenofòbia i el racisme, que sempre ho són, sinó l’independentisme irredempt del Sr. Barrera, com ell mateix ha reconegut i del qual s’ha enorgullit.

Sí, aquest és el Sr. Valls, el mateix que sent ministre de l’Interior va associar els gitanos amb la mendicitat i la delinqüència afegint-hi que tenien vocació de ser expulsats.

Quin cinisme, el del Sr. Valls i el de tots els corifeus que li han fet costat.