Ostres

En el discurs d’agraïment per l’Anxova d’Or que es va concedir a l’Escala, el professor Sala i Martín va exposar la tesi que l’home ha pogut arribar a la Lluna gràcies a l’anxova salada [sic], ja que, en poder conservar els aliments, la gent va poder dedicar-se a feines no productives com llegir, estudiar, filosofar, escriure i progressar fins a viatjar a l’espai. Jo també tinc una teoria: gràcies a les ostres Sala i Martín és economista i professor a la Universitat de Colúmbia. Efectivament, al segle I dC, els romans van fundar una colònia marítima a la costa laietana, en un indret sense interès estratègic, amb aigües innavegables per poc profundes, però que posseïa una gran abundància d’ostres que es van fer molt famoses a tot el món romà i que devien combinar molt bé amb el vi blanc de Baetulo (Badalona). Sense les ostres no hauria existit Barcino ni la Universitat de Barcelona, on va estudiar ciències econòmiques.