La maquineta

Sr. Xirgo,

Llegint la seva crònica de cada dia, quedo fascinada.

No soc periodista, però sí que escric alguna cosa, sobretot de poesia, i he guanyat algun concurs.

M’encanten els seus escrits i molts d’altres, sobretot la manera de dir les coses. Com vostè diu, si tingués una màquina de comptar diners, no rodaria gaire. Doncs jo li dic que a nosaltres no ens cal cap màquina, ni moneder; quan els diners arriben al banc, ja estan col·locats.

Si poguessin repassar el sou de tots els jubilats, els qui en tenen, potser els faria vergonya, o no?

Igual que els ajuntaments, si els sobren diners, el romanent que diuen, podrien abaixar impostos, repartir-los entre els ciutadans, que els necessiten molt més, abans de donar-los a un estat malgastador.

La Comunitat Europea és de tots, no? Vull dir que es cuiden de tothom, però dels catalans no se’n cuida ningú.

Doncs a posar fil a l’agulla, encara que l’agulla és molt prima per segons qui i ja molts fils no hi passen.

Sr. Xirgo, vagi traient les vergonyes que hi ha, que ja és hora. Potser així, molts caps quadrats tindran una mica més de precaució, que ja seria molt.