Fires de Sant Narcís

Fa tres anys que a Girona, entre aiguats, pandèmies i cops a la democràcia, ens estan escapçant a trossos la nostra festa més popular, les Fires de Sant Narcís.

Enguany, però, per la gravetat dels moments que vivim, ha estat inexistent del tot.

Sabem que és el que tocava, ja que les circumstàncies sanitàries no permeten una opció més vàlida que el confinament. Tanmateix, no puc més que sentir una pena enorme per la causalitat, que, ves per on, sempre perjudica els mateixos.

Si podrem tornar a gaudir de les lluïdes festes com les que vivíem anys enrere és una incògnita que ningú s’atreveix a resoldre sense por d’equivocar-se. El que es palesa amb contundència, però, és que aquesta tardor gironina, sense el fum de la brasa castanyera, els crits il·lusionats dels infants, la dolça olor del cotó així com de garapinyades, i els llumets alegres d’atraccions que acampen cofoies a la Devesa, ho ha deixat aquest cop tot a desitjar.