Innovacions escolars

Vaig veure a TV3 el reportatge, en el programa Sense ficció, sobre el projecte Escola Nova 21, de renovació de l’escola per educar la mainada de cara al futur. La senyora Gemma de Luna, mestra jubilada –com jo– el dia 29 d’octubre, va expressar la seva opinió sobre el susdit projecte en aquest mateix apartat.

S’ha de reconèixer que, a Catalunya, el model educatiu s’ha vist modificat. Ha experimentat diversos canvis fins a situar-se on és ara. De l’aprenentatge ubicat estrictament a l’aula de classe, n’ha derivat l’estudi pràctic in situ d’algunes matèries. El treball en equip, per grups, s’ha multiplicat. L’ensenyança intuïtiva preval sobre la teòrica. La immersió lingüística és una realitat. L’actitud receptiva i amical dels docents ha incentivat l’aprenentatge. L’aplicació de les tecnologies modernes ha tingut una acollida excel·lent en el si de l’alumnat. La metodologia ha experimentat un avenç considerable. La implicació responsable dels pares d’alumnes (AMPA) és rellevant. I un llarg etcètera de modificacions importants.

Ara bé, si es té en compte que els infants d’avui són, en potència, els adults de demà, seria convenient inculcar-los també coneixements que, malauradament, en el decurs del temps han caigut en desús. Com a referents, d’àmbit escolar, s’hi poden incloure: urbanitat, costura, història sagrada, història de les religions... I, a la pràctica, en absència dels jocs educatius d’antany –tenien lloc durant l’esbarjo–, una majoria d’alumnes sol utilitzar el mòbil com a substitutiu, sense adonar-se que és un succedani que podria crear addició.