T’espero sol a casa

Llegeixo amb preocupació i pena les cartes que remeten els afectats per la Covid. Veig que el que més pateixen és la soledat amb què resten a l’hospital, i més quan veuen que s’apropa la mort.

Però hem pensat en la seva parella –home o dona–, moltes d’elles també grans, febles i no menys soles, esperant la seva tornada? No tots tenen a mà un familiar, ni poden pagar un professional o una residència que els cuidi. Segurament que l’experiència d’aquesta soledat resulta tant o més colpidora que la de la seva parella hospitalitzada, que, almenys, compta amb un entorn sanitari que se’n responsabilitza en tot moment. I en aquestes persones que es troben a la rereguarda pocs hi pensen.

En aquestes circumstàncies, quin bé tan gran representa l’escalfor de l’amistat: la visita de l’amiga dels diumenges, la trucada del company de dominó, la veïna que convida a compartir l’escudella...