...matarem el gall i a la tia Pepa, també!

M’agradaria preguntar als titelles dels quals depèn el nostre govern si ara, que s’acosten les festivitats pròpies de Nadal, ja no compten la greu taxa de mortalitat i els nous positius. Només contemplen l’oportunitat que utòpicament oblidem la crisi sanitària que estem patint i tornem al que millor ens va a les “xaies”, a consumir i així tots hi guanyeu (segona persona del plural, present d’indicatiu).

Si la població, en la immensa majoria, ha sabut entendre, en primer lloc, l’estat d’alarma i posteriorment el toc de queda, que era necessari per a limitar els contagis i alhora el nombre de morts, així com per a guanyar temps per tal de trobar recursos químics que ens ajudin a lluitar contra aquest virus, que s’ha coronat com a major preocupació a escala mundial, pregunto als governadors: amb la seva capacitat de raonar no són capaços d’entendre-ho? I a vostès, ciutadania, els consulto: de debò hem de contribuir, amb els nostres actes diaris, que la maleïda taxa de contagis i mortalitat s’incrementi en el nostre estat? Així com ho fa el maleït virus a l’organisme dels individus que encara lluiten per expulsar-lo del seu cos...

Ja que els nostres representants no miren pel nostre benestar, no complint la seva funció, aleshores hem de ser nosaltres els qui tinguem mà dura, negant-nos a contribuir en aquest pla econòmic en què només es contempla el capital.

Avui és el veí, la veïna, demà poden ser els teus pares, els teus fills, germans, amics, parella, o la tia Pepa! Cuidem-nos plegats.