Fa uns dies es va aprovar en el Parlament la llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, una norma que té per objecte garantir la igualtat, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol acte de discriminació, per diferents raons, incloent-hi la diversitat funcional o discapacitat. Com a futura educadora social, i mare en la neurodiversitat, espero que aquesta llei garanteixi que les institucions públiques principalment, però que també les de caràcter privat, s’allunyin de la neutralitat i combatin la discriminació, però molt principalment que s’adoptin mesures (i pressupost suficient) que garanteixin el dret a la inclusió educativa, laboral i social. L’àmbit d’aplicació és molt ampli, però és fonamental que aquesta llei sigui un instrument efectiu per aconseguir erradicar les accions discriminatòries i d’opressió que vivim en la nostra societat, cap a col·lectius especialment vulnerables per la seva condició de diversitat funcional. És de primer ordre que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats d’exercir els seus drets com a ciutadans, i això inclou un tracte respectuós, sobre la base de dret i justícia social, en què es deixi enrere el sofriment de les persones i les seves famílies.