El vot o el virus?

La campanya electoral, a part de surrealista per les contínues contradiccions, és insultant sobretot per al sector cultural, que, amb l’excusa del virus, ha vist delimitada la posada en escena amb considerables mesures restrictives que, ves per on, per a alguns partits polítics, ara han cobrat una sospitosa flexibilitat per tal de poder realitzar arreu els seus mítings. A on van deixar la coherència m’ho pregunto constantment, i avui més que mai.

Tanmateix, el que no té nom ha estat el gest premeditat d’alguns irresponsables de col·locar-se primers per vacunar-se, mentre alguns sanitaris a primera línia de pandèmia continuen sense estar-ho.

Amb una manca absoluta d’ètica moral, obliguen el petit i mitjà empresari a abaixar persiana, mentre les cadenes de grans superfícies la deixen amunt, per poder servir, segons diuen, el gremi professional.

I després del clatellot amb la mà oberta, ni tan sols mostren un xic de vergonya que els faci reaccionar a tal despropòsit, només beneficiós per a la seva finalitat, promocionar els seus partits com si no hi hagués un demà.

M’agradaria exercir el meu dret de vot sense incongruències que posin en perill la meva salut i la del meu entorn, no crec que sigui demanar massa.