Un senyor que va anar a passar una temporadeta a un lloc molt exòtic perquè es veu que li venia de gust (per res més, eh?) s’ha dignat a pagar quatre milions d’euros a Hisenda per uns vuit milions que en el seu dia es va “oblidar” de declarar; fa un temps ja va pagar uns set-cents mil euros també per uns quants diners que es va oblidar de comunicar a Hisenda (que somos todos... o no).

Doncs bé, hi ha força gent entre els seus exsúbdits que baveja d’orgull per allò del “mira si es buena persona!”, i també molts mitjans de comunicació ho presenten en aquesta línia perquè el personatge ha regularitzat gairebé deu milions d’euros, una minúcia per a ell però un dineral per a una persona normal. Jo potser soc molt escèptic, però estic convençut que aquests moviments només són maniobres de distracció per netejar una mica la cara del personatge per preparar el retorn a la seva estimada (?) pàtria, a més d’entretenir i distreure el personal i desviar l’atenció del que els vells del meu poble en dirien “la mota”, que un mitjà com el NYT valorava fa un temps en uns dos mil cinc-cents milions d’euros; o sigui que els quatre milions i els set-cents mil, tot plegat, xavalla.

I què voleu que us digui, el personal potser està entretingut, però mentrestant jo em crec el NYT.