Traducció transgressora?

Està causant, i amb raó, un bon petit enrenou el veto de part de l’escriptora nord-americana Amanda Gorman a la traducció al català feta pel bon amic Víctor Obiols de The hill we climb, el poema llegit per ella a la presa de possessió de la presidència dels EUA de Joe Biden.

Pel que llegeixo, l’autora basa la seva actitud no en la qualitat literària de la traducció –ni tan sols se sap si l’ha llegit– sinó en el fet que, a diferència d’ella, en Víctor no sigui una dona negra. Ho sento molt, però això em sembla que constitueix un cas de racisme, de racisme a la inversa, si es vol. Per descomptat, qui vulgui publicar una traducció d’un autor encara viu només ho pot fer amb l’acord de qui posseeix els drets d’autor. Qui té la culpa que s’hagi produït aquesta situació em sembla que deu ser l’editorial que havia contractat la traducció, per no haver obtingut abans el vistiplau del copyright holder.

Ara bé, si un autor, o el seu agent, pot desqualificar un traductor per raó del seu gènere i pel color de la seva pell, suposo que també pot al·legar com a desqualificació si és, o no, esquerrà; si té més, o menys, de 63 anys; si té, o no té, més de cinc fills; si el seu primer cognom comença, o no, amb k, etc.