La democràcia i els resultats de Madrid

Els comentaris que es llegeixen sobre els resultats a Madrid els acceptem com una fatalitat: és la democràcia. Lamentablement, encara que Madrid és molt als antípodes de les capitals europees, el fenomen està començant a passar a escala mundial: Trump, Bolsonaro, Erdogan, Putin, Boris Johnson, etc. no són, en absolut, prototips d’allò que Plató recomanava fa dos mil anys: “el govern dels savis”. El PP arrasa a Madrid sense que tota la corruptela d’aquest partit i la de molts personatges representants d’organismes a qui donen suport –monarquia, policia, empresaris de l’Íbex…– tinguin cap efecte en l’electorat. Això és normal? És el substrat el que falla? Sembla que la victòria es basa en el fet de tancar els bars més tard, baixada d’impostos, llibertat enfront d’un suposat comunisme, xucladora de riquesa de tot l’Estat, dúmping fiscal, la vida a l’estil madrileny… La tradicional frase asturiana es podria convertir en: Madrid es España y lo demás, tierra conquistada. Els responsables finals dels actes de tots aquests energúmens mencionats més amunt, són els que els han votat i els donen suport. Hem perdut la noció del concepte del bé i del mal? Crec que és per aquí per on s’ha d’analitzar la situació.