En Pere i el vot
Tot ens fa pensar que no hi haurà acord. Que les vies de negociació entre uns i altres ja s’han esgotat. Els dos blocs independentistes no han estat capaços d’arribar a un consens per a formar govern. Ara sembla que estem predestinats a unes futures eleccions. I tots anem escoltant un soroll de fons popular, una remor, una indignació generalitzada. Que es materialitza amb una clara intenció de no anar a votar. I tinc la sensació d’estar vivint el conte d’en Pere i el llop. Però, en comptes del llop, l’altre coprotagonista és el vot. El nostre vot. I és que el rum-rum que molta gent no anirà a votar, tant independentistes com no, fa dies que sona i va agafant força. Qui sap si serà una realitat o no. Però, si acaba sent així, serà com el llop del conte, que venia i ningú s’ho creia. Compte, perquè de vegades la realitat supera la ficció, i la nostra abstenció serà aquell llop, que ara es menjarà en Pere.
Barcelona