I, mentrestant, el patiment continua

Avui (18 de maig) és un dia gris... i les condicions meteorològiques no tenen res a veure amb aquesta afirmació. Avui moltes persones aniran a dormir amb una profunda sensació de tristesa i frustració propiciada per l’habitual egoisme de part de la classe política espanyola. Perquè avui ha prevalgut la lluita de poders i no la defensa dels drets humans. Gràcies a l’abstenció del PSOE, l’anomenada “llei trans” ha quedat avui bloquejada. Segons el Partit Socialista, la decisió s’ha pres per “la manca de seguretat jurídica” de la proposta de llei que vol garantir els drets de les persones trans, ja que, segons ells, els partits de dretes podrien presentar-hi un recurs davant el Tribunal Constitucional. El motiu, per molt vàlid que pugui semblar, resulta contradictori amb el fet que el PSOE va aprovar la ponència de llei el passat 2019 i, per tant, resulta difícil comprendre que una llei que aparentment tenia tota la seguretat jurídica el 2019 ja no la tingui el 2021. Què ha canviat durant aquest temps? Per què els dubtes respecte a la proposta de llei (en aquest cas, respecte a l’autodeterminació de gènere) no han estat degudament exposats pel PSOE en el seu moment i el partit es presenta ara com una llosa al camí de les persones trans? L’ONU recomana avançar cap a la despatologització de les identitats trans per tal de complir amb els drets humans inherents. La decisió del PSOE avui atempta contra els drets humans perquè, fins que aquesta llei no s’aprovi, les persones trans hauran de continuar demanant permís per ser qui realment són i depenent de l’aprovació i el consentiment d’adults que en molts casos no entenen el seu problema. Mentre la classe política es baralla, el patiment continua.