ERTO parlamentaris

Si no vaig errat, ja fa uns mesos els 135 diputats del Parlament (l’staff complementari també?) han estat cobrant íntegres unes nòmines –esperem que la part proporcional de les dietes anuals no– sense haver-se assegut als seus escons de fusta. Se suposa que el mes d’agost serà de clausura canicular; tot plegat, un estipendi de tants de calerons sense fotre res o gairebé res. Per què no se’ls ha aplicat un ERTO per absència d’activitat laboral o per feina discontínua? Si els parlamentaris percebessin els seus honoraris quan es forma el govern de la Generalitat, aquesta primavera hauria esclatat amb president, consellers, tècnics i l’exèrcit de funcionaris bregant en una mateixa direcció.

La pantomima de la primera investidura va ser una vergonya; fallida abans d’encetar-se, adaptar-la a un escenari profilàctic contra la pandèmia va restar cent mil euros llargs als calaixos eixuts de la tresoreria pública. Això sí, els soferts diputats varen resistir amb coratge espartà la incomoditat de les cadires de plàstic durant sessions maratonianes.

Em temo que si la ciutadania no canviem de xip, i exigim més rigor i ètica laboral, i menys espectacles dialèctics als nostres gestors públics, acabarem tenint una república amb dues castes homogènies déjà-vu: formigues i cigales.