La batalla del Ter

Al poble de Sant Iscle d’Empordà, un carrer que porta el nom d’Austríac acaba tallat sobre un desnivell que es despenja sobre la vall del Ter. La matinada del 27 de maig del 1694, una espessa boira va pujar des del riu. Al pla tan sols es distingien el cloquer de Santa Coloma de Matella i el campanar d’Ultramort. El comandament de l’exèrcit austriacista de la corona hispànica contemplava des d’aquest carrer l’avanç de l’exèrcit borbònic, de 21.000 combatents, que van travessar el riu Ter per Foixà, Verges, Ullà i Torroella de Montgrí, causant una gran desfeta als espanyols. El comandant dels francesos, duc de Noailles, que era un gran guerrer tant al camp de batalla com al llit (li va fer 21 fills a la seva soferta esposa!), després d’avançar sobre Gualta, va establir el seu quarter general, primer, al mas de l’Illa d’en Reixach i, després, a Sant Feliu de Boada. Tot això s’esdevenia en el context de la guerra dels Nou Anys. Com sempre, la cobejada Catalunya va ser moneda de canvi i va patir saquejos, espoli i represàlies, mentre que Espanya ni es va despentinar.