El món rural no és tan idíl·lic

No acabo d’entendre aquesta nova fal·lera per marxar a viure a fora de Barcelona. Fa uns dies llegia que cada cop són més els barcelonins que volen anar a viure fora de la gran ciutat. L’últim any i mig ens ha fet canviar la manera de veure les coses, i molta gent s’ha adonat que no cal viure amuntegats. Suposo que són molts factors els que fan que aquesta situació s’estigui posant de moda. La possibilitat de teletreballar, la necessitat de viure en un entorn que no estigui massificat. Una de les moltes coses que ha provocat aquesta pandèmia, és que la gent s’adoni dels avantatges de viure en un entorn més rural i menys urbanita. Però què faran quan la modalitat del teletreball es modifiqui? O quan pateixin les mancances de serveis per a la ciutadania? Doncs cap a Barcelona, i, és clar, amb cotxe. A contaminar i a col·lapsar la ciutat. Perquè el món rural, si una cosa té, és una molt mala combinació amb transports públics. I quan estiguin tots vacunats? I Barcelona torni a oferir tot el que la ciutat oferia temps enrere amb absoluta normalitat (concerts, exposicions, teatre...)? Llavors ja no molarà tant viure allunyats de la gran ciutat. Llavors tots voldran tornar.