L’acord català sota l’amenaça d’Estat

Després de quasi tres mesos de neguits i d’incerteses, hem arribat al cim de les negociacions d’ERC i Junts, esperançats que la CUP no es desmarqui de la unitat prevista. Almenys la proposta complirà el requisit adient de la voluntat ciutadana en les eleccions del 14-F. El primer pas s’ha aconseguit en les llarguíssimes reunions per assolir el consens adient, en què la majoria de catalans veiem una greu crisi amb uns pronòstics desfavorables a la comprensió dels negociadors. Però a la fi s’ha encès la xemeneia i s’han aclarit els dubtes amb la fumata blanca, s’ha complert en un principi l’opció esperada en compliment del desig català. Mentre els representants de les esmentades posicions polítiques anunciaven la bona nova, des de la capital es manifestava l’Estat, que exposava la seva interpretació de com s’ha d’aturar els independentistes. Una posició esperada, ja que l’opció Salvador Illa ha fracassat. I ells volien estar compartint el Parlament de Catalunya. Per això, se’ls veu amoïnats en sentir-se apartats de les nostres institucions, cosa que representarà continuar amb les repressions orquestrades pels poders monàrquics i fàctics en general. Haurem de mirar el retrovisor en tot el que vulguem decidir i programar. Continuarem sota l’amenaça constant.