Vacamorta: entenc el neguit que els ciutadans de les proximitats de l’abocador de Vacamorta van tenir i tenen. La reacció d’anar als tribunals era lògica, atès que la lluita que mantenien amb l’administració no tenia una resposta adient. Sentència: les sentències hi són per complir-les. Aquest principi és del tot vigent i cal respectar-lo. Malgrat tot, tenim molts exemples que la justícia no és infal·lible i s’ha d’admetre que es produeixen errors o resolucions poc o gens justes. Obligar que Vacamorta torni al seu estat inicial, encara que no es pugui dir que no sigui just, com a mínim és un error de primera magnitud treure 3,6 milions de tones de residus. Més contaminació, mes cost, molèsties de tota mena, temps impossible de determinar, etc. Podríem catalogar la sentència de “sentència diabòlica”. Ho sento. Generalitat: aquí tornem a topar amb decisions que es fan molt difícils d’entendre per l’administrat. Expressar que la solució és el trasllat dels residus a un altre lloc, tenint en compte el volum, és incomprensible. Com tampoc resulta una solució crear el mateix problema en un altre lloc. Lamento discrepar dels informes tècnics que hi pugui haver en aquest sentit, però la reacció del ciutadà, que en definitiva és sobirà fins que no es demostri el contrari, és i serà que aquesta no és la solució. Hi ha exemples arreu del món de problemes similars, fins i tot més greus. Resum: cal que l’administració entengui i trobi altres solucions, atès que la justícia no canviarà per res el contingut de la sentència. No facin més greu el problema. Als ciutadans de les localitats assenyalades com a alternativa els diria que s’han de manifestar i pressionar tant com sigui possible per arraconar aquesta malaurada proposta.