Sense fer fressa

Estem immersos en una societat estressant i embogida, en què els mitjans de comunicació, de premsa, ràdio i TV, es barallen per acaparar més audiència, i això comporta al ciutadà de carrer tensió, mal humor, desencís i ressentiment.

No hi ha somriures al carrer, la gent parla molt de pressa, a les tertúlies es trepitgen per imposar els arguments de cadascú, i moltes vegades amb arguments buits de contingut.

Els polítics han entrat en un món de futures previsions: avui sí, demà no. No tenen plans concrets a mitjà termini per als ciutadans. L’apatia i la falta de gestió ràpida i eficaç s’han apoderat de l’administració; com podrem recuperar i fer avançar el país?

Sense fressa, així estan actuant els empresaris que produeixen, innovant i investigant, prescindint de polítics i administracions, i amb ells un munt de treballadors responsables i amants de la seva feina. Aquests, a la callada, van creant riquesa i progrés, que la nombrosa i excessiva classe política i de l’administració, sense crear riquesa, se n’emporten un tant per cent massa elevat.

Pregunta: a quina hora s’hi posa el treballador i l’empresari? I a quina hora s’hi posa el polític i l’administració?