Flamant i enllustrat... però dominat!

Quarts de nou, arribo amb l’Exprés, camino Diagonal avall; de lluny l’endevino, vàrem compartir gairebé quaranta anys de militància, fins que el procés ens va separar. Està assegut en un banc, postura inconfusible, una cama sobre l’altra, flamant... i enllustrat. Jo, amb l’uniforme d’estiu, pantaló curt, sandàlies amb Velcro, i camisa de quadres amb el llaç groc.

M’assec al seu costat, somriu en veure’m, ens posem al dia, li dic que sovint penso en quan em deia que no hi veia solució; ja t’ho deia, em ve a dir, i jo li reitero que alguna cosa s’ha de fer, que així no ens en sortirem, i ell continua obstinat... Té massa clar, i no dubto que és honest en això, que Espanya –ja ho vam veure l’1 d’Octubre– farà el que no està escrit per mantenir Catalunya sota el seu domini.

No és ell sol; és evident que massa gent, amb capacitats de lideratge i influència, han dimitit, potser per raons no sempre egoistes, de jugar-se els quartos en una aposta que, pel que han après, els sembla impossible. Altres, tal vegada ingenus, perquè ens sembla que només hi tenim a guanyar, ens mantenim tossuts, fidels a l’1-O!