Solidaritat

Tal com acusen alguns crítics per la manera com, fins al dia d’avui, s’ha portat a terme el procés, s’ha de reconèixer que és veritat que les persones que ara vol represaliar el Tribunal de Cruentes ho van deixar mig fet. Però el fet és que, efectivament, ho van deixar mig fet! Mercès, sobretot, a aquestes persones, l’independentisme ha avançat d’una manera espectacular. Ara només falta l’altra meitat. Entremig de les persones amenaçades amb una sobtada i total ruïna econòmica hi ha, per descomptat, algunes que poden agradar més i d’altres, menys. Però totes s’han atrevit a desafiar un estat que s’ha mostrat i es continua mostrant decidit a fer servir sense contemplacions la major crueltat (física, judicial i econòmica) per mirar d’aixafar el procés. Al meu entendre, no n’hi ha prou amb el decret llei de la Generalitat que pretén donar suport als represaliats, el qual –mercès als recursos de la triple dreta– és molt possible que no pugui tirar endavant. Els represaliats necessiten i mereixen urgentment el suport popular, general i massiu que pot canalitzar la Caixa de Solidaritat. Sense ells, on seríem?