El decàleg de la vergonya

Penso en elles. La directora de cinema Sahraa Karimi, l’escriptora Nadia Ghulam, la fotògrafa i pintora Rada Akbar, la premi Nobel de la pau el 2014 Malala Yousafzai.

Penso en ells. Els talibans, que interpreten radicalment l’Alcorà. Els talibans, que en el seu decàleg marquen la vida de les dones.

Prohibit estudiar i treballar. Prohibit sortir de la llar, si no és amb el seu mahram (acompanyant masculí de la família). Prohibit riure, fer sentir la veu o anar amb talons, per convertir-les en ombres. Obligatori anar cobertes de cap a peus. Permès humiliar-les verbalment o agredir-les públicament. És un retrocés social de segles; una tornada a l’edat mitjana. A Europa, pot alenar el terrorisme islàmic. Barcelona i Cambrils el patiren ara fa quatre anys.

El bonic i maleït Afganistan de Khaled Hosseini reviscola l’horror. Per copsar tal desventura, potser fora bo visualitzar Afghanistan. The wounded land. És una sèrie que ha codirigit la reportera de guerra Mayte Carrasco. Ella mateixa alerta: “No són els talibans de Bin Laden. No són els de sempre. Són pitjors.”