Opinió

El nou cicle independentista de Puigdemont

Després de la concessió de Pedro Sánchez per assistir a “la mesa de diàleg”, la reunió amb el president Aragonès ha estat tenyida de connotació política “humiliant”, primer per vetar l’assistència d’alts càrrecs com són Jordi Sànchez i Joaquim Forn per part del gobierno español, com també per la covardia política i personal del president Aragonès, acceptant la prohibició dictatorial per fer preguntes en la reunió per membres de JxCAT.

De la reunió privada i efímera entre els dos presidents de govern, com era previsible res no ha canviat, les línies mestres marcades per Sánchez han estat el no a tot i l’aparcament financer per l’eixamplament de l’aeroport, un pack dictador edulcorat amb les paraules de Sánchez de concòrdia i convivència, un paradigma polític en què ERC i el seu líder, Junqueras, s’han instal·lat ajornant la independència perquè no els interessa, tenen el que volien –l’alliberació de la presó i governar a la Generalitat–, deixant els exiliats a la “seva sort”, per veure si el temps fa oblidar l’adversari a Waterloo.

Tanmateix s’equivoquen, Puigdemont ha construït el nou cicle de l’independentisme amb el Consell per la República que ha permès assentar les bases d’un Estat català propi republicà fora del domini de la legalitat espanyola per una Catalunya en Democràcia i Llibertat, on no es parla d’esquerres ni de dretes, en Pau i Treva!

Com deia Winston Churchill, “l’èxit és la capacitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme”!

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.