Opinió

L’institut de la vergonya

Tretze cursos en barracons i l’institut de Vilablareix (amb alumnat de Quart, Aiguaviva i Fornells) estrena un edifici deficitari, un espai que compleix la normativa al mínim: aules petites i lavabos insuficients, la cantina habilitada com a aula i la cuina, com a vestidor (el gimnàs només en disposa d’un per a nois i un per a noies, amb 5 dutxes inoperatives si fins a tres grups fan educació física alhora).

Fa dos cursos, se sabia que l’edifici engegava el curs 21-22. Comencem amb el pati inacabat (hi continua), una grua al rebedor pujant el mobiliari rebut el dia abans, sense telèfon ni internet, amb aigua i llum d’obra (talls constants i ascensor sense funcionar, perjudicant qui té problemes de mobilitat). El 23, es normalitza la llum.

Part del professorat ens penedim de no haver-nos plantat. Sap greu per l’alumnat i les famílies, però a Educació això li importa ben poc. Només compten les aparences i anunciar que s’ha començat amb normalitat. I, sobretot, que ningú no es queixi, no se sàpiga la veritat ni surtin les deficiències a la premsa. Però la veritat és aquesta: la nostra normalitat és de còmic. O com l’institut: de fireta.

Vilablareix (Gironès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.