Als “depes”, per informació i amb respecte

Fa uns anys vam aplicar el terme “unionista” a les persones que mantenien que España seria “el millor” per als ciutadans de Catalunya. Aquell “mejor unidos”. La certesa que l’Estat espanyol s’ha aprofitat dels catalans és ja secular, i està perfectament documentada. És un fet.

El que va aconseguir des del 2010 la patuleia del PP, a la cerca d’un enemic inventat, fou despertar-nos del somni: va fer que en fóssim més conscients.

Ells no atacaven un Estatut –aprovat aquí i també allà, a Madrid– sinó els drets de tot un país. Ens van mostrar que el concepte “autonomia” era una enganyifa per a seguir escanyant el treball, les infraestructures i la cultura catalanes.

A alguns ja els va bé això, no ens enganyem: hi ha de tot a la vinya del Senyor!

Com que defensen –fins i tot violentament– la “dependència”, crec que ha arribat el moment d’introduir una expressió més ajustada: ells són els “depes”.

Amb molt de respecte, si els qui volem la llibertat per al bé de tots –els d’aquí i els d’allà– som “indepes”, els qui s’hi oposen han de ser els “depes”: crec que arribarà a ser un terme d’ús comú.

Jo voldria una proposta operativa per al país de part d’aquests “depes”: en saben alguna cosa?