Glasgow. ‘Last opportunity or not’

La revolució industrial del segle XIX va ser transcendental per a l’economia, però sense saber-ho la llavor del canvi climàtic actual. Perquè la velocitat del progrés ens ha enlluernat, fins al punt de creure’ns que teníem el control del planeta. Per tant hem anat al revés de l’axioma d’Antoine Lavoisier (la matèria no es crea ni es destrueix, tan sols es transforma). Perquè hem volgut crear progrés material destruint el medi ambient, en lloc de transformar les matèries contaminants en sostenibles. Quelcom advertit fa més de quaranta anys. Senyors, el compte enrere ja ha finit fa massa temps. El pitjor és que el remei, com sempre, tard i en format de placebo. S’ha d’actuar, en lloc de cercar altres planetes habitables.