Ja se sap però cal recordar-ho

Després d’un viatge de 1.300 km per l’anomenada autovia del Mediterrani, l’AP i l’A-48 fins al sud d’Espanya, he passat per circumval·lacions, ponts, viaductes i túnels (en ocasions de tres i quatre carrils), per descomptat sense cap mena de pagament ni ara ni mai; també he passat en alguns llocs per infraestructures descomunals, arreu hi ha camps d’aerogeneradors que en ocasions es compten per desenes, i també grans extensions de plaques solars fotovoltaiques. Per cert, mai he circulat per dins de cap ciutat, sempre circumval·lacions o variants. Aquí, a la Garrotxa, ja fa més de quinze anys que es discuteixen les variants d’Olot i les Preses, i no se’n surten. Ja seria hora que els polítics catalans es posessin les piles, perquè els del sud ja fa anys que se les van posar, i a fe de Déu que les tenien ven carregades. Per cert, no parlo de les autovies de la Meseta, que també n’hi havia.