Sense matar-te, t’han tret la vida

Una nit qualsevol surts de festa, t’ho mereixes després de tant d’esforç. Per un dia, oblides les teves preocupacions: saltes, balles… Solament vols gaudir amb les teves amigues. Però una nit en què hauria de ser tot alegria acaba sent una de les pitjors de la teva vida. Perquè mai arribes a agafar el tren de tornada a casa. En canvi, acabes desemparada i adolorida en un descampat. Sense matar-te, t’han tret la vida. I no és un cas aïllat. Això és clarament un reflex de com per al patriarcat tan sols som cossos al seu servei. Ens estan matant, i la situació empitjora per moments. Per aquest motiu, ara més que mai, necessitem solucions, i les necessitem ara. Perquè t’imagines què passaria si aquesta noia fos la teva amiga, la teva mare, la teva germana, o fins i tot tu?