Trenta-un anys de la ‘Llatinoamericana’

Trenta-un anys del llibre clàssic mundial anomenat Agenda llatinoamericana. Ha estat un bon aperitiu per fer venir gana i ganes. Per pensar i per fer debat. Per transformar. Anant a les causes de tantes injustícies. Trenta-un anys com una excavadora, obrint noves pistes, donant senyals d’alerta per veure què hem d’enderrocar, què i com hem d’edificar aquest altre món possible. Trenta-un anys d’Anada i tornada, junts des de Llatinoamèrica fins a Catalunya, tots en defensa del medi ambient i contra les desigualtats socials. Mirem enrere amb el retrovisor per anar avançant. Enguany el lema de l’Agenda 2022 és “Organització popular. Esperança i acció transformadora”. Dels cinquanta articles voldria destacar-ne tres, el de Juan José Tamayo, que explica d’una manera senzilla i entenedora la realitat que avui tenim amb els moviments neofeixistes. També l’article de Josep Maria Terricabras, que diu: “La situació del món empitjora. Aquest mal no tindrà solució si no desmantellem i capgirem la mentalitat i l’ètica capitalista.” Té tota la raó, perquè el capitalisme tot ho transforma en mercaderia, mana per sobre dels governs, imposa les seves lleis, fa augmentar les desigualtats socials, condemna a la misèria milions de persones, depreda els recursos naturals. Pere Torras ens recorda que la violència més gran i inhumana és obra del poder exercit sobretot pels estats que la fan legal. Per acabar, crec que val la pena ressaltar la frase de Gaspar Garcia Laviana: “Que bella l’esperança compartida, quan governa l’amor a la vida.”